Mejes y luesc da paur storics te Gherdėina
Nrescides sun la datazions dendrocronologiches y storia dl frabiché
Presentazion dla Cherta di mejes de Gherdėina
Vendėrdi, 13 de mei 2011 dala 5 domesditl Istitut Tecnich per l Cumerz Raetia Urtijėi
L unirą presentą la nrescides scientifiches dassėnn nteressantes sun letą di mejes y la storia dla architetura da paur te Gherdėina.
La nrescides ie l resultat dl proiet de tueda sun i mejes de Gherdėina, purtą inant dal Museum de Gherdėina en culaurazion cun la Ripartizion Bėns culturei y l Istitut de Storia dl frabiché dla Universitą de Dispruch y cun l sustėni dla Region Autonoma dl Trentin-Sudtirol y di chemuns dla valeda.
L unirą jit ite plu avisa sun la relevazions de 18 mejes y la datazions dendrocronologiches de 17 luesc da paur, che va de reviers nchin tl tėmp romanich y che ą purtą a scuviertes de sensazion.
Mejes che ie unic studiei tl cuntest dl proiet 2010: Laranzan, Nevaves Dessėura, Rescion Dessot, Mureda, Cudan, Stlejuc, Milan, Martin, Puntėdla, Mėune, Peza, Biei, Iender, Paratoni, Insom, Ciablon, Gustin, Daunėi.
N ucajion dla cunferėnnza unirąl nce metł ora lultima version dla Cherta di mejes de Gherdėina che localisea 538 luesc da paur per na ultima udleda da pert di patrons di frabicac y autri nteressėi al argumėnt, dan che l unirą stampeda per la jėnt.
L Museum Gherdėina y la Ripartizion Bėns culturei nvieia de cuer i patrons dla frabiches y duc i autri i nteressėi al argumėnt ala presentazion!
Paroles de salut
Wolfgang Moroder - Presidėnt Museum Gherdėina
Florian Mussner Assessėur regiunal per la Mendranzes linguistiches
Ewald Moroder - Ambolt Chemun de Urtijėi
Ntroduzion
Leo Andergassen - Abteilungsdirektor Denkmalpflege
Referėnc
Sonja Mitterer - Architektin und Bauforscherin
Klaus Pfeifer - Dendrochronologe






