LAD | ITA | DEU | ENG

Ëiles de Gherdëina tl’ert dl ziplé

(2a pert)
 
 
Tla prima pert iel unì presentà en ucajion dl di nternaziunel dl’ëiles ai 8 de merz, la prima trëi zipladësses (cëla 1a pert sota Link). Chëst iede ve conti de trëi zipladësses che à mparà tla berstot de bera Heinrich Kostner da Stlujuc.
 


 

Emilia Perathoner da Uridl de Urtijëi, marideda Senoner da Juntlan - Sacun

 
La prima muta lernera de bera Heinrich Kostner da Stlujuc
Emilia ie nasciuda tl 1933 coche cuarta muta da Uridl, de ndut foveles de cinch, ma degun mut.
La mutans messova dutes judé tan che les fova bones, ntlëuta ne fovel deguna mascins, les messova jì tl bosch a fé lënia cun l pere y fé i lëures da d’ël.
Do avëi finà la scola fossela gën deventeda frisera, ajache ntëur Junerëi jiva l’ëiles da d’ëila a se lascé piné, ciuldì che la ova na bona man. Ma l’oma ova dit: „nianca da pensé che tu fejes chël, tu va mé a mparé a ziplé y no fé frisera“. Y la à messù ulghé, ntlëuta messoven ulghé.
Riesc do la viera fovel rië giapé nzaul da jì a mparé a ziplé. A Ottilia Moroder dl Tanneheim ti ovi damandà, ëi òva n pue l fé cun ëila. Un n ann àla pudù mparé a fé de tel pitla figures (Kinderfiguren) y dadedò iela mo stata n ann stata a cësa, ma si oma dijova che chël ne fova degun fé, che l fova propi mé tré via tëmp y che la ne davaniova pu no nia.
L pere se à pona pensà de damandé a bera Heinrich da Stlujuc, tramedoi òva messù jì tla viera deberieda, po se cunesciovi. Bera Heinrich fova dl 1907 y l pere fova dl 1897.
Na dumënia ti òvel damandà sce l ne ëss pa nia tëut su la muta a mparé a ziplé. La dumënia do ti òvel dit de sci, che l dë’ mé la lascé jì su, l fova mpo n pue de streda da Uridl nchin sa Pitl Bruel, ma a Milia ti àl for sapù bel.
Te berstot òva bera Heinrich bele si mutons che ziplova, ëila fova la prima lernera dla mutans che l òva tëut su, la fia Linele y la jurmana Matilde fova mo pitles, chëles à mparà plu tert.
Da bera Heinrich àla mparà a fé mandli dla cripl. Milia fova cuntënta de coche ël ti nseniova. Ël fova tan asvelt, che la se lecorda mo che n di fovela ruveda su daduman y l fova na partida de mandli de 20 cm desmazei te berstot. La ti à po damandà canche l òva fat ch’la diesc figures y ël ti òva respundù: “nsëira ei scumencià y ncuei daduman l’ei desmazeda duta“. L ova laurà duta nuet.
Bera Heinrich jiva a vënder ju n Petlin y da bera Zenz Giacobe Mussner dl Scizer, a chël ti à ënghe Milia laurà daldò, canche la se ova metú per si cont.
La scola d’ert àla ënghe pudù fé, uni di dala 4 nchin la 7 dassëira y chël ie sambën stat drët che la à pudù jì.
Mile lire coche bonaman giapovela da bera Heinrich per si bona ulentà.
Milia conta inant che la ie stata doi ani y mez pra l moster, ma sambën che a mparé sciche l se toca mperen permò canche n muessa nstësc jì a vënder, iló te dij pa bën i ferlëigheri coche n muessa se astilé.
A cësa ora Uridl òvela n tel pitl penic te stua y la se lecorda mo che l prim ferlëigher che
fova ruvà ite te stua fova bera Luis de Petlin. Chël fova n pue n „genauer“, ël se lasciova for fé i mandli da bera Heinrich, perchël la cunesciovela bele, l fova unit y ti òva dit: “ śën aposti pa na cripl da chësta lernera“, y ëila ova sambën legrëza, si prima cripl!
Canche la fova jita a vënder ti òvel dit: “te muessess’a bën mo te purvé dassënn“ y po se òvela pa nce purvà dassënn y la fova bën jita bel plan. Ziplé ne n’ie nia tan saurì!
Ma l ti à for sapù bel y la à nce ziplà do che la se à maridà cun 29 ani, l uem Engl Senoner da Juntlan ziplova ënghe!
La me conta coche la tulova ca n tlapon y desmazova tla man, datrai ti judova nce l uem a desmazé la figures, la majeres àla fat de 25 cm.
Canche la ziplova per davanië laurovela de di, dassëira do cëina laurovela de capriz.
La se lecorda de canche si doi mutons fova pitli che i damandova la dumënies ciuldì che i ne jiva nia ju n berstot, davia che i fova usei do scola a se tripé cun la paia y la planadices ntan che ëi doi ziplova y nscila ne savovi la dumënies nia drë’cie fé.
Milia laurova gën do cëina do che la i ova metui a durmì, iló òvela si gheneda y paussova, che via per l di fòvel da fé i stroc.
Doi lerneres àla ënghe abù, si sor Lidia y Rosa Perathoner de Caio.
Ntlëuta ala fin di ani 60 y su per i ani 70 fovel scialdi da lëur, ëila vendova a privac tla Talia, tl’Austria y tl Deutschland.
La ti òva fat na cripl a n tudësch da laora, ël univa uni ann adalerch y apustova n doi mandli pra chësta cripl, l nen ova n grumon. N di dij chësc seniëur che si mutons ti à dit: „Papa wenn du nicht mehr bist dann weg mit dem Glump“. Ëi ulova se cumpré de biei auti, fé vacanzes, ma roba zipleda? …. Ma l n ie pa bën nce de tei che prijea mo l lëur ziplà!
Legrëza àla abù a pudëi mëter ora na si cripl y na figura cun i Trëi Rëiesc ora dl “Reimichlkalender te na mostra de n Museum tl’Olanda.
Dan n valgun ani àla nce pudù mëter ora si mandli dla cripl tla sala Gisela Moroder a Urtijëi n ucajion de na mostra de criples fates mé da ëiles, ntlëuta ziplovela mo.
Ziplà àla 70 ani alalongia, si ultims lëures ie stac na cripl prun ai nepoc. L nëine ti à fat la stales y uniun à legrëza cun si stala y si mandli.
Truepa jënt de Gherdëina à pudù se tré su la familia o se fé su na cësa cun l ziplé y l ti sa bën tan sciot che la va dojù, dijela mo per finé via. Ma almanco iel stat de bon tëmps!
 
 
 

Carolina Malsiner nasciuda Kostner,” Linele da Stlujuc”, Urtijëi

 
Cunesciuda per si ptli mandli dla cripl y d’uni sort de bambins y popesc
Linele Kostner da Stlujuc ie nasciuda tl 1941 sa Menza y ie la cuarta de ot mutons. L pere fova Heinrich da Stlujuc, si nëine ova ënghe inuem Heinrich y si fra ënghe. Si oma fova Stina Senoner da Insom.
Ëi fova de ot fredesc, l mënder, Markus fova nasciù che la ova catordesc ani y permò iló iesi jic a sté te cësa de lava che i ova auzà. Coche la plu vedla dla mutans messovela judé te cësa y cialé sun l pitl, chël ti savova extra bel.
Cun sëidesc ani àla pona scumencià a mparé a ziplé da si pere deberieda cun si jurmana Matilde.
Bera Heinrich sentova pra mëisa cun la doi mutans, una da una na pert y una da l’autra pert, ël stajova t’amez. Ël tulova ju l gros dl tapl cun l manarin sun ciuch y pona messova ëiles fé zeche dainora, ma l fova danz rie, y la se à pa bën suvënz taià ti dëic, contela. “Ie udove bën cieche ël ziplova, ma ne n’ove dant mei tan cialà pro coche mi pere l fajova“. Linele ova massa d’autri lëures da fé te cësa per se dé ju mé cun l ziplé, danter scué, lavé ju, y zënza mo n grum de stroc, coche la fova mefun te duta la gran families.
Te berstot laurova ënghe si fredesc Heinrich y Edelbert, y nce Richard che ie po daldò jit da bera Hermann da Stlujuc a ziplé, chë fajova de tei gran sanc. L pere de Linele fajova plucheauter mandli dla cripl.
La scola d’ert ne n’àla nia pudù fé, ajache si fredesc dijova che a jì caite univa la mutans mé sciachedes y basta! L ti savova bën sciot, ma si fra Heinrich ti à ti ani ënghe nsenià truep.
Ziplà àla for tl lën de zirm y for mé tla man, zënza dessëni o auter, i modiei se cialovela ju dala figures te dliejes, da pitures y zaites.
Tl prim àla scialdi pulì do i mandli che l fra ziplova, ël fajova n grum de mandli dla cripl, de 30 cm y nce de majeri, l ti savova bel ai pulì ajache ël i desmazova ora tan bel.
Linele à ziplá duta si vita y la zipla mo al didancuei, mei ne n‘ála lascià do, ënghe do che la se ova maridà. Nce sce la ova scialdi da lëur cun i patins te cësa y cun si mutons jivela pernan che la ova n pue dl’urela te berstot, l ti savova tan bel a udëi cieche l univa ora de n tel tapl. L lën da ziplé batovela ju da de tei majeri tòc che la giapova.
Pludagiut metovela nce su la bola sun si lëures, ma dopro nia plu. Si lëures ála scialdi scincà ca che l ne tleca nia na zedula da una y da l’autra pert per scrì su dut chël che la à dat ca, la spera sambën che chëi ebe nce legrëza limpea.
L ie bën nce stat families che à cumprà ju de plu criples per si mutons. L plu bel ti savova bën a ziplé mandli dla cripl, si uem Pius Malsiner dl Mëune da Sacun che à ënghe ziplà na vita, ti fajova la stales. Linele à nce ziplà Bambins, popesc, angiuli, ministronc y mo truep d’auter.
Te si umeltà dij mo Linele ncuei, che per mparé a ziplé, muessen mparé n eterno!
Y chësc dit da na bona de ziplé!
 
 
 

Matilde Insam nasciuda Piazza da Bataian, Cësa Sëurasas

 
N’ëila cuntënta y da n bon umor – zipla mo for mandli dla cripl
Matilde ie nasciuda ai 24 de juni dl 1941 sun Bataian coche la plu vedla de Ludmilla da Stlujuc y Śepl da Cudan. La à tosc 80 ani y di trëi fredesc messovela l plu "filare" a cësa, dijela.
L pere de Matilde turnova d’uni sort de roba, de tei pitli mandli dla cripl sentei adum sot a n lën y duc messova judé dassëira a nculé.
L pere jiva a vënder ta Pigon, iló se ncunfertovi for, ajache po purtovel for n ruchsoch de roba mpe de ti dé scioldi. Ëi ti panciova pa su dldut, ëi ova fil y ciculata y dldut purtovel a cësa. Y po davaniova chëi da Pigon doi iedesc, dijela.
Do i ot ani de scola àla mo fat doi ani de Scola d’ert ajache ntlëuta fovel ënghe rie giapé n moster. Ëila ulova o ziplé o depënjer, l ne fova pa ënghe nia zeche d’auter. Po se àla mpensà de ziplé, chël ti savova for bel a cialé pro.
L’oma ova dit che ëila jiva a crì n moster, la ova bele damandà do te n valgun luesc, po fovela passeda da bera Heinrich si fra, y ti ova dit che la jiva a crì n moster a ch’la muta , ma la ne n’ova abinà degun. Po à ël bel riesc dit : "Tlo ne n’àla pa lerch"!
Bera Heinrich ova bele si trëi mutons te berstot, ma mpo òvel po dit: „Linele uel ënghe mparé a ziplé, les pudëssa bën unì tlo pra chësta mëisa y mparé tramedoves“.
Y nsci àla scumencià deberieda cun Linele.
A sië ju lën jiveles jù t’ea, ce frëit che l fova datrai lajù. L plu gros batoveles ju cun l manarin te berstot y chël àla for fat nce daldò.
Bera Heinrich tulova unitant ca n tel mandl y ti dajova n trëi taies po jivela inò, po se ntupovela inò a jì inant. Ël dijova: „Scumencëde merë for suinson canche ne savëis nia co fé y po damproju, po vàla pa bën“. Nfati la ie jita y Matilde ie stata cater ani pra l moster nchin che bera Heinrich ti à dit che la pudëssa bën sté a cësa y scumencé dassëula.
Da bera Engl dl Pinter ovela lascià fé l penic y à scumencià sa Bataian te stua. Bera Heinrich ti ova mo dit: "Ie jive pa for ja Sant’Antone a dì n padernoster dant che jive ite a vënder caite" miné minovel da chëi dl Pizuela. La fova bën n pue grama, sce l moster muessa jì a lascé dì n padernoster, co dëssa pa ëila fé se mpensovela. Si pere ova rujenà cun Ferdinand Prinoth da Brida y chël ti ova dat da fé la prim cripl y daldò àla for abù da lëur y n drë’note. Tl prim ne metovela nia la bola, permò ngali.
Lauré laurovela danz dassënn, monce la sada nchin la sies dassëira y po permò univel rumà su la berstot.
Canche la se à maridà de 27 ani se àla tëut pea l penic y à scumencià tla cësa ulache la viv mo for.
For àla ziplà nce sce la ova trëi mëndri, de chëi doi jumblins, ma ntlëuta fovel tan n gran note. Ëila lasciova che i trajëss ora dut de castl te stua, la fova pu for iló lepró che ziplova. L fova tan da fé, y saurì ti savovel ënghe a davanië n trëi lires. „Pona tuciovi mé inò dut ite te castl y po trajovi pa mé inò dut ora“ contela ....
Matilde à for ziplà mandli dla cripl. Scialdi de 20 cm y pona de 15, de 12 y śën n ziplela monce de 8. La à nce fat na cripl de 30 cm tla man, ma chël fova bën rie.
Ëila vendova a ferlëigheri che apustova te duta la valeda.
L leniam ti ova dat tl prim si pere. Canche la se ova maridà ovel dit che la dòva mé jì su da d’ël a lën n iede per n ann, y avisa do n ann fovel mort. Daldò ti njiniova si uem chël che l’adurvova y si fra Urban ti n dajova ënghe de tei pitli tòc, dut pudovela avëi.
Y śën ziplela mo for canche la ne sá nia cie fé.
Anda Milia dl Martiner ti dijova for de ti fé ti na cripl a chi mutons, „chël muesses fé scenó ngali ne ies nia plu bona“, po ti n óvela bën ziplà una a dui trëi. Al mut Mario ti ovela dat i mandli y ti ova dit che l dë’ mé fé na stala leprò, ël ti ova respundù lessù: "eh canche son vedl" y po s‘la rijovela de cuer!
„Vel’d’extra ne n’ei nia fat pea tla vita che la me à bën for butà“ dij mo Matilde per finé via y “sce reste mo n valgun ani nsci pona sons mé cuntënta“!
 
 
 
D’autra zipladësses da jëunes: (fotos privates, ani 1950-1965)
> Trina Senoner dl Ploc
> Waltraud Grossrubatscher da Larenzan
> Herta Malsiner dl Tervela
> Linele Kostner da Stlujuc
 
 


 
Do che l ie unì publicà per l prim iede la ntervistes sun l’ëiles tl ert dl ziplé à truepa d’autra ëiles y ëi desmustrà gran nteres per chësc argumënt. Ulësse perchël ti sentì de gra de cuer a duta cantes y duc canc per si testemunianzes de valor!
 
La ntervistes y la biografies ie unides publichedes do y do sun la plata WEB dl Museum Gherdëina (www.museumgherdeina.it) y tla zaita la Usc di Ladins.
 
Chiche ulëssa mo dé vel’ nfurmazion, possa gën nes cherdé su al numer de telefonn: 0471 797554 o scrì na email a: info@museumgherdeina.it

 
Per l Museum Gherdëina,
Monika Kelder
 
 
Maria Delago da Ulëta che zipla pra penic da jëuna (18-20 ani)
Maria Delago da Ulëta che zipla pra penic da jëuna (18-20 ani)
Foto de Milia da Uridl cun si cripl
Foto de Milia da Uridl cun si cripl
Trëi Rëiesc ziplei da Milia, metui ora te na mostra de criples tl’Olanda
Trëi Rëiesc ziplei da Milia, metui ora te na mostra de criples tl’Olanda
Linele da Stlujuc che zipla pra penic
Linele da Stlujuc che zipla pra penic
Cripl tl Museum Gherdëina, zipleda da Linele
Cripl tl Museum Gherdëina, zipleda da Linele
Matilde da Bataian pra si mandli dla cripl
Matilde da Bataian pra si mandli dla cripl
Angiuli cun Bambin ziplei da Matilde
Angiuli cun Bambin ziplei da Matilde
Trina Senoner dl Ploc
Trina Senoner dl Ploc
Waltraud Grossrubatscher da Larenzan
Waltraud Grossrubatscher da Larenzan
Herta Malsiner dl Tervela
Herta Malsiner dl Tervela
Linele Kostner da Stlujuc
Linele Kostner da Stlujuc