LAD | ITA | DEU | ENG

Liber nuef dl Museum Gherdëina

“Frühes Gröden” – storia dl nridlamënt de Gherdëina

Josef Nössing trata l scumenciamënt dl nridlamënt, Cristian Kollmann studia la urigins di inuemes di mejes
 
 
Danter i reperc archeologics te nosta valeda y la prima menzions scrites sun Gherdëina iel milesc de ani danterite. Perchël vëniel da n valgun studiëusc jagà che n nciasamënt ntan dut l ann ie tlo permò unit a se l dé dal ann 1000 inant. Sun ncëria dl Museum Gherdëina à śën l storich Josef Nössing y l linguist Cristian Kollmann desmustrà che chësta teoria ne n ie nia plu da sustenì. La doi tuedes y nrescides vën śën publichedes te n liber.
 
L liber “Frühes Gröden” de Josef Nössing y Cristian Kollmann unirà dat ora dal Museum Gherdëina d’autonn 2023. L ie l resultat de ani de tuedes sotes, pra chëles che i doi studiëusc à ejaminà a puntin la storia dl nridlamënt tla valeda y l senificat di plu vedli inuemes de mejes y dl raion de Gherdëina.
Pervia che l mancia testemunianzes scrites dan l ann Mile, à Josef Nössing analisà duc i plu vedli documënc ti archifs provinziei y ti Paejes Tudësc, tulan ite nce i ultim resultac dla tuedes plu nueves tl’archeologia medievela, dla storia dla stredes europeiches y d’autra disciplines de nteres, ntan che Cristian Kollmann mostra su la urigins de na selezion de inuemes de cuntreda y mejes tres na metoda storica linguistica nueva.
De gra a chësta metoda pluridisciplinela, che ne se limitea nia mé ala nrescida dla storia locala ma che cunlieia ciamps de stude defrënc, ie i doi studiëusc stac boni de desmustré che Gherdëina univa bele abiteda ntan dut l ann tl tëmp preromanich. Sëuraprò auza Josef Nössing ora n basa a scuviertes nueves la mpurtanza de Gherdëina n cont dla storia economica y de guviern tl Medieve Jëun y l trata la mpurtanza storica dl Troi Paian crian n puent danter la testemunianzes archeologiches dla preistoria y la prima funtanes scrites dl Medieve.
 
La nrescides de Nössing y Kollmann vën śën metudes adum te na publicazion de n 200 plates cun chertes ilustratives, grafiches y fotografies. Chësc liber cuer nsci na locia tla cunescënza dla ravises de Gherdëina y porta ite na vijion nueva dla storia, che fina via defin cun la minonga che Gherdëina ne ebe abù deguna mpurtanza tla storia dl nridlamënt nchin al prim milené do Crist.
L liber ie sëuraprò arichì da na documentazion de fotografies a blanch y fosch tëutes su dal geograf Wilhelm Lutz tl 1956, dan la trasfurmazion economica dla valeda, ti ridli storics di chemuns de Gherdëina.
 
L lëur de nrescida dl Museum Gherdëina ie unì finanzià dal Ufize per la Mendranzes Lingusitiches dla Region Autonoma Trentin-Sudtirol, la stampa nstëssa ie unida sustenida cun cuntribuc dla Repartizion Cultura ladina, dla Fundazion Cassa dl Sparani y da pert de privac. La presentazion dl liber al publich ie ududa danora per nuvëmber 2023.
 
 
Presentazion dl liber nuef cun i autores: 23.11.2023 dala 18:00 - Cësa de Cultura, Urtijëi
Download flyer
 
 
 
Sun la FOTO DE GRUPA iel da udëi i autores y culaburadësses dl liber cun i representanc dl Museum Gherdëina, di chemuns de Gherdëina, dla Ripartizion Cultura Ladina y di sponsores privac.  Da man ciancia: Theodor Rifesser, Matthias Höglinger, Tobias Nocker, Karin Mahlknecht Sanoner, Ivo Senoner, Mathias Stuflesser, Adolf Hofer, Tobias Moroder, Irmtraud Heitmeier, Josef Nössing, Cristian Kollmann, Flavia Pancheri Friesenecker, Ingrid Runggaldier Moroder, Paulina Moroder.
Sun la FOTO DE GRUPA iel da udëi i autores y culaburadësses dl liber cun i representanc dl Museum Gherdëina, di chemuns de Gherdëina, dla Ripartizion Cultura Ladina y di sponsores privac. Da man ciancia: Theodor Rifesser, Matthias Höglinger, Tobias Nocker, Karin Mahlknecht Sanoner, Ivo Senoner, Mathias Stuflesser, Adolf Hofer, Tobias Moroder, Irmtraud Heitmeier, Josef Nössing, Cristian Kollmann, Flavia Pancheri Friesenecker, Ingrid Runggaldier Moroder, Paulina Moroder.